Aquesta darrera setmana a Twitter hi ha hagut una espècie de “debat” entre la gent que defensa el doblatge i la subtitulació en català i la gent que prohibiria el doblatge, casualment aquesta gent només surt quan es parla de doblatge en català i no de doblatge castellà.
El doblatge en català és essencial per normalitzar la llengua, ja ho vam veure als anys 90 amb l’aparició de l’anime en català, veies fills i filles de pares castellanoparlants jugant a Bola de Drac en català, ara ja no, ara és just el contrari, veus fills i filles de catalanoparlants cantant la cançó de Doraemon en castellà. I tot i aquesta situació encara hi ha catalans que volen acabar amb el doblatge en català.
Volen que els catalans dominem més l’anglès, però no els importa si el català perd parlants pel camí, volen que no faltem al respecte a l’actuació verbal dels actors i actrius, volen que siguem la punta de la modernitat d’Europa i deixem d’utilitzar una imposició cinematogràfica que segons diuen alguns d’ells es va inventar la dictadura franquista. Deuen ser la mateixa classe de gent que diu que Churchill va dir “els feixistes de demà es diran a si mateixos antifeixistes”, ni Churchill ho va dir, ni Franco va inventar el doblatge.
S’emmirallen a una suposada Europa (inventada) que no dobla res, consideren Espanya i Grècia endarreries al moment per doblar-ho tot, però no tenen en compte que la majoria de països ho doblen tot, altres doblen el contingut infantil i altres utilitzen doblatges d’altres països. Sempre anomenen Portugal i països nòrdics, com a països avançats que no doblen. Bé, sí que doblen, Portugal dobla tot el contingut infantil i part de la resta, el que no es dobla a Portugal, és cert, ho veuen en versió original subtitulada, però també ho veuen utilitzant els doblatges brasilers. També solen anomenar països nòrdics, bé Dinamarca destina a l’audiovisual en danès 100 € per habitant mentre que Catalunya destina 31 € per habitant. De fet, cada cop més països doblen el contingut audiovisual per al cinema, televisió i per les plataformes de streaming. Fins i tot Netflix dobla contingut per als Estats Units. Com experiència personal, fa més d’un any que visc a Irlanda, he conegut gent que ha vist “La casa de papel”, ningú l’ha vist en castellà (versió original), els irlandesos que l’han vist, ho han fet en anglès i els portuguesos i brasilers l’han vist en portuguès.
Defensen la prohibició del doblatge per aprendre altres idiomes (bé idiomes, anglès). Perquè la gent ha d’aprendre anglès a l’escola i al cinema, però el català només a l’escola. L’anglès, com altres idiomes s’aprenen estudiant a l’escola i a les acadèmies, però també practicant, parlant, llegint, mirant pel·lícules. Amb les pel·lícules soles, no, i menys subtitulat al teu idioma i no a l’idioma de la pel·lícula, al final el teu cervell s’acostuma a només llegir. Si realment fos tan fàcil aprendre idiomes, no creieu que la majoria d’actors de doblatge catalans sabrien japonès nivell natiu, ja?
Volen que es vegi tot en versió original subtitulada per no perdre l’actuació verbal de l’actor i no falta al respecte al seu treball. Suposo que el treball de la gent de fotografia, vestuari, escenari i postproducció no és important, com tampoc ho és el llenguatge no verbal dels actors. Amb els subtítols es modifica la imatge, a més a més en estar llegint et perds els detalls del vestuari, de la fotografia, dels escenaris i la comunicació no verbal dels actors. No falta més al respecte del treball de la pel·lícula això que el doblatge? No ho sé, no ho vull valorar, però crec que el que falta més al respecte és voler imposar el que tu vols i no deixar als altres tranquils que gaudeixin del cinema com vulguin, amb els subtítols i el doblatge es perden detalls i matisos, cert, però es perd més si mires qualsevol contingut en una llengua que no domines i no disposes de doblatge o subtítols. També troben estrany escoltar Lebron James parlant en català, però no troben estrany escoltar a Juli Cèsar parlant anglès en lloc de llatí o a Aquil·les parlant anglès i no grec antic.
Pel que fa a l’argument típic de “el doblatge el va inventar Franco”, dir que no, no el va inventar Franco, no sé d’on s’ho treuen, però no, si fos així l’any 1933 no s’hagués doblat la primera pel·lícula al català, si fos així l’animació americana que va arribar entre els 50 i 70 a l’estat espanyol hagués arribat amb el castellà d’Espanya, no de Mèxic. Si ho hagués inventat ell, no seria una pràctica habitual a Europa des de fa dècades.
Però el més important de tot i que no tenen en compte, com volen que un infant que encara no sap llegir vegi dibuixos en VOS? Com volen que una persona amb dificultats de visió o cega pugui gaudir del cinema sense el doblatge?
Per què hi ha catalans amb llaços grocs i estelades al Twitter que els preocupa més que els infants, joves i adults aprenguin angles i no català? No se n’adonen que gràcies al doblatge i a l’audiovisual en general es pot aprendre molt vocabulari nou de la teva pròpia llengua i a millorar la comunicació verbal? El millor que li va passar al català van ser les sèries doblades de TV3 des dels anys 80 fins a principis d’aquest segle, el que hem de fer és recuperar-ho i no destruir-ho tot. El que hem de fer és doblar i subtitular el màxim de contingut possible i fer-lo arribar a les plataformes, cinemes i televisions.
Necessitem l’audiovisual, la música i els llibres per salvar el català, ensenyant-lo només a l’escola no l’ajudem. Ara mateix per un infant és molt fàcil pensar que el català només és una assignatura avorrida més de l’escola que un idioma útil per comunicar-se i divertir-se, perquè la gran majoria de sèries, pel·lícules i videojocs estan en castellà, sobretot a les plataformes, si volem tornar a sentir català de forma normalitzada entre els infants, necessitem donar-los material per jugar i cantar en català com fèiem fa 20 anys. Si volem que els nouvinguts a Catalunya aprenguin català els hem de donar eines audiovisuals per millorar el seu català fora de les classes i el treball. També, necessitem audiovisual en català per tota la gent que vol gaudir del cinema i les series en la seva llengua i no l’original, és una opció tant valida com els subtítols, respectem-nos entre tots perquè si no l’únic que fem és ficar més pals a les rodes del català, i ja té prou pals, millor treure’n que ficar-ne més. Volem que el català a Catalunya sigui com el gaèlic a Irlanda, una llengua que estudia tothom a l’escola, però només la parlen 80 mil persones? Si acabem amb el doblatge no farem de Catalunya la Dinamarca del sud, farem del català el gaèlic del sud.
Llegeix-ho al Racó Català
Àlex de la Guia
Àlex de la Guia, tècnic superior en química, coescriptor del llibre 'Generació #LoRiuÉsVida' i fundador i administrador de la pàgina web desdelsofa.cat