Al servei eBilbio de les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, a més a més d’un gran catàleg de llibres, revistes, diaris i documents, també hi ha un bon catàleg de pel·lícules.
A la web de Biblioteques de Catalunya podem veure 3046 pel·lícules, un fet que a priori hauria d’agradar als que volem consumir contingut audiovisual en català, en ser una plataforma pública s’entén que prioritzaran oferir un bon servei públic en català, abans d’oferir un extens catàleg sense sentit o un catàleg que els permeti competir amb les empreses privades i així tenir algun benefici. Doncs NO, no és així, perquè de les més de 3000 pel·lícules que ofereixen només 521 estan en català i la majoria ja disponibles al catàleg de Filmin.
Entre les 2525 pel·lícules que no tenen la versió en català disponible, n’hi ha que no s’han doblat al català, però també n’hi ha que sí. Com per exemple ‘Frozen: El regne del gel’, disponible en català en format físic i a Disney+ o ‘Franklyn’ doblada al català per comercialitzar en format físic i que actualment també està disponible en català a Rakuten. Si la plataforma privada japonesa pot tenir la versió en català per què la plataforma publica catalana, no?
En diverses ocasions han respost per Twitter justificant no tenir un catàleg en català més extens a través del mateix perfil de Biblioteques de Catalunya i personals, la justificació? La mateixa que les empreses privades, en el cas de les pel·lícules doblades que no ofereixen en català: la culpa és de les distribuïdores per no tenir o no oferir la versió en català.
Més enllà de qui és o no és la culpa, que això ara mateix, per mi no té importància, el que importa és que una plataforma pública no ofereix totes les versions en català que podria ni té un gran catàleg en català. De fet, si ho comparem amb Filmin, els números ja ens demostres que alguna cosa no va bé. FilminCat té 2212 pel·lícules de les quals 776 són en català. És a dir, FilminCat, amb 834 pel·lícules menys que Biblioteques de Catalunya al seu catàleg, tenen 255 pel·lícules més en català. I això que Filmin tampoc ofereix tots els doblatges en català que podria.
Al ser una plataforma pública hauria de prioritzar fer un bon servei públic en català, per tant, en cas que la distribuïdora amb la qual treballen no tingui versions en català poden canviar a una altra distribuïdora que sí que tingui pel·lícules doblades al català i tingui els doblatges disponibles, o demanar els doblatges a qui els tingui, una altra distribuïdora, a la productora o a les televisions públiques en català. Si ni la plataforma pública s’esforça a tenir les versions en català, demanant-les a un tercer, com volem que, per exemple Netflix demani a TV3 el doblatge de ‘Breaking Bad’ o Disney els episodis IV i V d”Star Wars’?
Tot això demostra que els darrers anys no s’han fet les coses del tot bé pel que fa a l’audiovisual en català, com el fet que hi hagi diverses bases de dades de pel·lícules doblades, però cap complerta i amb errors, el fet que TV3 no tingui un llistat de tot el que ha doblat i ho ofereixi a les plataformes de streaming d’una manera fàcil per agilitzar l’arribada de més contingut en català a les plataformes, o el fet que les pel·lícules que es doblen per al cinema no es vigilin els horaris i les sales de projecció, és que no es vigila ni que es projectin a tot el territori, com per exemple ha passat aquest cap de setmana amb “Space Jam: Noves llegendes”, cap projecció a la província de Tarragona. Això no és normal, el nou govern té molta feina per arreglar tot això.
Però tornant a les pel·lícules en català a la plataforma de Biblioteques de Catalunya, crec que hauria de garantir que, com a mínim, el 50 % del contingut sigui en català i que la gran majoria del contingut infantil sigui en català, actualment de les 153 pel·lícules infantils que tenen al seu catàleg només 32 són en català.
Si una pel·lícula no té versió en català, crec, que no tenen per què oferir-la, són una institució publica catalana, no una empresa privada, han de vetllar per la difusió del català i els nostres drets lingüístics com a consumidors de contingut audiovisual, per això haurien de tenir totes les versions en català disponibles, hagin de demanar la versió en català a qui sigui, i a l’hora d’adquirir pel·lícules i arribar acords amb distribuïdores, han de prioritzar els títols que s’han doblat al català i les distribuïdores que tenen versions en català disponible o que les ha doblat una televisió pública (TV3, IB3 o À Punt) i per tant se’ls hi ha de demanar a elles el doblatge en català.
És que si ni tan sols una plataforma publica catalana amb seu a Barcelona s’esforça a oferir un gran catàleg de pel·lícules en català i oferir totes les versions en català existent del seu catàleg, com volem que ho faci una empresa amb seu al Japó, Estats Units o Madrid?
Llegeix-ho al Racó Català
Àlex de la Guia
Àlex de la Guia, tècnic superior en química, coescriptor del llibre 'Generació #LoRiuÉsVida' i fundador i administrador de la pàgina web desdelsofa.cat