Breu encontre (1945)

Català   |  Cinema clàssic, Drama, Romàntica  |  86 min. | 1945

Laura Jesson (Johnson), una mestressa de casa que viu als afores, conta la seva història en primera persona mentre és a casa seva amb el seu marit, i s’imagina que ella li confessa la relació que ha tingut (un flash-back que dura més d’un quart d’hora de pel·lícula). Una vegada per setmana, Laura s’arrisca a anar a la ciutat propera de Milford per anar a les carreres i a les sessions de cinema del matí. Mentre torna a casa seva després d’una de les seves escapades setmanals, a l’andana de l’estació li entra una guspira a l’ull. Un home que també espera el tren l’agafa; és metge i es diu Alec Harvey (Howard). Tots dos volten la quarantena, són casats i tenen dos fills. Ell és un metge generalista que una vegada per setmana treballa com a especialista a l’hospital de la ciutat, però la seva verdadera passió és la medicina preventiva i l’estudi de les causes de les malalties respiratòries dels miners. Un temps després d’aquesta primera trobada, Alec torna a veure Laura per casualitat en un restaurant abarrotat, i ella el convida a asseure’s a la seva taula. Aprecien la companyia l’un de l’altre, i queden per tornar-se a veure. Aviat descobreixen que la seva relació, innocent i trivial al principi, a poc a poc es transforma en alguna cosa més profunda. Durant un curt període, es troben furtivament, vivint constantment en el temor de ser descoberts per alguna de les seves respectives amistats. Després de diverses trobades, decideixen trobar-se en una cambra d’un amic (Valentine Dyall) del doctor, però la parella és sorpresa per la tornada inesperada d’aquest. L’episodi fa que tant l’un com l’altre s’adonin que el seu futur junts és impossible i, per no ferir les seves famílies, decideixen separar-se. El metge es prepara per marxar a Johannesburg, a Sud-àfrica. S’assisteix per segona vegada a la seva última trobada al cafè de l’estació, ara amb la perspectiva punyent de la seva història. Mentre viuen amb la màxima emoció el seu últim moment junts, Dolly Messiter, una amiga de Laura, es convida a taula i es posa a xerrar sense parar, sense tenir consciència del desconcert que oprimeix la parella. S’adonen que els és negada l’oportunitat de dir-se adéu quan el tren d’Alec arriba: Dolly no calla i Alec se’n va sense poder oferir a Laura més que un últim gest desesperat, la seva mà repenjada sobre la seva espatlla… Quan la sirena del tren ressona anunciant la sortida, Laura es precipita a l’andana. Els llums d’un tren exprés li bufetegen la cara en el moment en què es refà després d’haver tingut ganes de llançar-se a la via. Torna amb el seu marit i els seus fills. En una escena final, que no figura a l’obra original de Noël Coward, el marit de Laura mostra sobtadament que no ha estat completament indiferent a l’angoixa de la seva dona en el transcurs de les últimes setmanes: pronunciant les paraules «Gràcies per tornar», l’agafa entre els seus braços. Així, la pel·lícula s’acaba amb un homenatge a la institució del matrimoni i al compliment del deure.

0
Qualificació
Mès Informació
Fitxa de doblatge

0
Qualificació
Mès Informació
Fitxa de doblatge
YouTube Extern